LA GIOCONDA, AL LICEU
PIROZZI SALVA LA GIOCONDA QUE NO VA CANTAR THEORIN
La Gioconda d'Amilcare Ponchielli. Anna Pirozzi, soprano.
Dolora Zajick, mezzosoprano.
Ildebrando d'Arcangelo, baix.
María José Montiel, mezzosoprano.
Brian Jadge, tenor.
Gabriele Viviani, baríton.
Alessandro Riga, ballarí principal convidat.
Letizia Giuliani, ballarina principal convidada.
Orquestra del Gran Teatre del Liceu.
Cor del Gran Teatre del Liceu.
Guillermo García Calvo, direcció musical.
Pier Luigi Pizzi, direcció escènica, escenografia i vestuari.
Georghe Iancu, coreografia.
Coproducció del Gran Teatre del Liceu, Teatro Real de Madrid i Arena di Verona.
Gran Teatre del Liceu. Barcelona, 1 d'abril de 2019.
________________________________________________________________________
El debut d'Irene Theorin, una de les més grans sopranos
wagnerianes del nostre temps, en el paper protagonista era el principal
atractiu de la reposició al Liceu de La Gioconda, aquesta òpera
d'Amilcare Ponchielli -l'única seva que es manté al repertori- que es mou, molt
incòmodament, perquè no encaixa enlloc, en l'espai que queda entre el post
Verdi i el verisme.No va poder ser. Poques hores abans de l'estrena el
teatre va comunicar que, convalescent encara d'una pulmonia, Irene Theorin
cancel·lava la seva actuació i en el seu lloc actuaria la soprano del segon
repartiment, la napolitana Anna Pirozzi. El públic, decebut, no s'ho va prendre
gaire bé.Pirozzi no ho tenia fàcil. Pràcticament desconeguda pel
públic (anteriorment només havia cantat al Liceu dues representacions d'Attila
en versió de concert) ens havia de convèncer que ella també podia ser una
bona Gioconda i ho va fer.Al primer acte va reservar una mica les energies, però en
els següents va desplegar una veu poderosa de soprano dramàtica amb un bonic
vol líric quan calia. El seu "Suicidio!", la seva principal
intervenció, va tenir força i el cant va ser dolç a l'escena final. El públic
va premiar el seu esforç amb llargs aplaudiments.A la resta del repartiment hi va haver de tot. Dolora
Zajick, que va debutar al Liceu fa 30 anys i que ja ha anunciat que es retira
professionalment el 2021, està en plena forma vocal, la seva Laura, la rival
amorosa de la Gioconda, va estar esplèndidament cantada. Escènicament, però, no
donava de cap manera el personatge i, lluitant amb una escenografia que
constantment la feia pujar i baixar escales, la dona patia i feia patir.Maria José Montiel va fer una bona Cieca, la
mare de La Gioconda. Tot i així, un color més fosc a la veu, una mica més de
ressonàncies greus haurien anat molt bé a aquest misteriós personatge.Brian Jagde, que debutava al Liceu, es un tenor
nordamericà valent, de veu potent i cant poc refinat. Va fer d'Enzo Grimaldo,
el seu "Cielo e mar!" va quedar més estentori que bonic. El
paper donava per a més.Ildebrando D'Arcangelo va fer d'Alvise Badoero, el dux de
Venècia, el marit de Laura. Va complir, però a la seva gran intervenció de
principi del tercer acte els greus quedaven massa sovint poc consistents.El paper dramàticament més agraït de La Gioconda és
el de Barnaba, el sàdic, sinistre i lasciu espia al servei de la Inquisició, un
digne continuador del Iago verdià. El paper va ser molt ben defensat
escènicament per Gabriele Viviani. Vocalment va quedar força correcte però no
pas memorable.La Gioconda inclou el cèlebre ballet de "La
Dansa de les Hores" que va ser molt correctament resolt en les parts
solistes per Alessandro Riga i Letizia Giuliani.
Orquestra i cor van funcionar correctament en mans d'un
altre debutant, el director madrileny Guillermo Garcia Calvo.La producció que es va poder veure al Liceu d'aquesta
òpera imperfecta, fosca, truculenta i d'argument innecessàriament i inútilment
complicat era una reposició, deien que renovada, de la producció estrenada el
2005 amb direcció escènica, escenografia i vestuari de Pier Luigi Pizzi. La
producció, visualment avorrida, sense gràcia, amb una direcció d'actors
excessivament convencional, no funcionava fa quinze anys i, tot i la renovació,
segueix sense funcionar.El 10 d'abril La Gioconda es retransmetrà en
directe des del Liceu a cinemes de tot el món. És molt possible que escollir
aquest títol per retransmetre'l aquesta temporada des del Liceu no hagi estat
una bona elecció.
(Versió original, en català, de la crítica que es va publicar a Opera Online el 3 d'abril de 2019)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada