Crítica d'òpera: Cavalleria rusticana - Pagliacci

LICEU

CAVALLERIA - PAGLIACCI: EL GRAN "TOUR DE FORCE" D'ALAGNA

Cavalleria rusticana de Pietro Mascagni. Elena Pankratova, soprano. Mercedes Gancedo, soprano, Roberto Alagna, tenor. Gabriele Viviani, baríton. Elena Zilio, mezzosoprano. Pagliacci de Ruggero Leoncavallo. Aleksandra Kurzak, soprano. Roberto Alagna, tenor. Gabriele Viviani, baríton. Vicenç Esteve, tenor. Duncan Rock, baríton. Orquestra del Gran Teatre del Liceu. Cor del Gran Teatre del Liceu. Henrik Nánási, direcció musical. Damiano Michieletto, direcció escènica. Eleonora Gravagnola, reposició. Paolo Fantin, escenografia. Alessandro Carletti, il·luminació. Coproducció Royal Opera House Covent Garden (Londres), La Monnaie (Brusel·les), Opera Australia (Sidney) i The Göteborg Opera. Barcelona, 5 de desembre de 2019.

Xavier Pujol

S'acosta Nadal i el Liceu, com fan molts altres teatres, ha decidit, un any més, oferir una programació atractiva per a aquell públic no especialitzat que en aquestes dates de celebracions decideix, potser per única vegada al llarg de la temporada, anar una nit a l'òpera.

En aquesta ocasió l'oferta ha consistit en el tradicional doble programa integrat per Cavalleria rusticana i Pagliacci, la cèlebre parella d'òperes curtes veristes que la tradició ha convertit en un matrimoni indissoluble.
Per reforçar la indissolubilitat de la parella, el Liceu ha triat la celebrada producció d'aquests dos títols signada per Damiano Michieletto presentada amb èxit al Royal Opera House londinenc i que va obtenir el 2016 el premi Lawrence Olivier al millor espectacle operístic.
En la intel·ligent proposta de Michieletto les dues òperes, bo i respectant la literalitat de la música de cadascuna, s'entrellacen com si fossin dos capítols d'una mateixa història. D'aquesta manera, Pagliacci transcorre en el mateix petit poble italià on té lloc la tragèdia de Cavalleria rusticana i alguns personatges de cadascuna de les òperes apareixen, en papers muts, en l'acció escènica de l'altra. Això passa de manera especial en els coneguts intermezzi. En el de Cavalleria es veu com Nedda festeja amb Silvio i en el de Pagliacci veiem com Mamma Lucia acull una Santuzza penedida d'haver causat la mort de Turiddu amb la seva denúncia.
A més d'intel·ligent la proposta és pertinent. Les dues òperes són molt pròximes en estil, es van estrenar amb només dos anys de diferència i les dues giren al voltant de la gelosia, la venjança i l'assassinat en una Itàlia rural, religiosa i pobra.
La resolució escènica de la proposta de Michieletto va ser brillant. L'escenografia giratòria creada per Paolo Fantin va funcionar prou bé per explicar les històries, va estar ben il·luminada per Alessandro Carletti i la direcció d'actors era completa, pertinent i acurada. El resultat va ser una bona proposta escènica nova i fàcilment comprensible per a uns títols arxiconeguts.
Cantar els dos papers principals de tenor de Cavalleria rusticana i Pagliacci, dos papers exigents i difícils, en una mateixa sessió no és cap novetat, però resoldre aquest "tour de force" al nivell amb què ho va fer Roberto Alagna no és gaire freqüent.
Com a Turiddu, Alagna va estar bé de veu, potent i brillant, però amb un excessiva tendència a cantar uniformement forte, amb pocs matisos i fraseig pla; en Pagliacci va estar sensacional en tot moment i el seu "Vesti la giubba" va ser antològic. En la seva esplèndida maduresa, Alagna deu ser un dels pocs tenors capaços d'enfrontar el repte de cantar Turiddu i Canio en una mateixa sessió i d'entre aquests pocs és gairebé segur que és el millor.
El baríton Gabriele Viviani, també va interpretar dos personatges, a Cavalleria va cantar la part d'Alfio i a Pagliacci la de Tonio. El repte no té l'exigència de la part protagonista de tenor, però també presenta prou dificultat. Ell també va estar millor en Pagliacci que en Cavalleria.
Com a Santuzza el Liceu va presentar una cantant que debutava al teatre, la soprano russa Elena Pankratova, una cantant de veu potent però poc adequada al paper i que amb una brillantor una mica àcida i metàl·lica a la zona aguda, sembla més idònia per al repertori germànic i eslau.
Com a Nedda vam tenir la soprano polonesa Aleksandra Kurzak que, amb veu adequada, va excel·lir en la interpretació del personatge omplint-lo de matisos.
Excel·lents també la Mamma Lucia i la Lola de Cavalleria interpretades respectivament per Elena Zilio i Mercedes Gancedo i el Beppe de Pagliacci cantat per Vicenç Esteve.
Molt decebedor, a Pagliacci, el Silvio del nord-americà Duncan Rock.
El cor va estar molt bé en dues òperes que li permeten intervencions importants i l'orquestra va presentar un rendiment inferior a l'esperat. La direcció d'Henrik Nánási a la nit de l'estrena va ser només correcta, sense cap relleu i amb algun problema de concertació.

(Versió original, en català, de la crítica que es va publicar a Opera Online el 5 de desembre de 2019)